El joc d’amagar-se, o fins i tot de ser invisibles per als altres, tapant-se els ulls o tancant-los és una de les maneres en què l’infant experimenta amb la seva existència i la de l’altre: el moment en què l’infant es tapa la cara amb les mans, amb un mocador, i en sentir les paraules… ”No hi és (nom de l’infant)” per un instant es produeix la màgia: ha desaparegut, se sent invisible… fins que s’agafa el seu temps per fer-se visible i és quan es troben les mirades i a la vegada escoltem: “ara sí que hi és!!"
Anar-se adonant que les persones i les coses, encara que no es vegin, existeixen. Desaparèixer i aparèixer els acompanya a prendre consciència de la distinció del seu jo i de la seva individualitat.
A l’escola oferim espais i elements on els infants puguin posar en pràctica aquesta experiència, provoquem el joc mitjançant materials i estímuls que els despertin curiositat i siguin atractius als seus ulls: mocadors, cortines, les pròpies mans…
El joc del tat sorgeix de manera natural i espontània.
Amagar-se i ser trobat, qualsevol racó o objecte és bo per amagar-se i experimentar l’emoció de ser trobat.
Si voleu veure les fotos jugant a “Tat” cliqueu aquí.
