Benvolgudes famílies,
Enguany les jornades de portes obertes tindran dues parts:
El joc d’amagar-se, o fins i tot de ser invisibles per als altres, tapant-se els ulls o tancant-los és una de les maneres en què l’infant experimenta amb la seva existència i la de l’altre: el moment en què l’infant es tapa la cara amb les mans, amb un mocador, i en sentir les paraules… ”No hi és (nom de l’infant)” per un instant es produeix la màgia: ha desaparegut, se sent invisible… fins que s’agafa el seu temps per fer-se visible i és quan es troben les mirades i a la vegada escoltem: “ara sí que hi és!!"
Anar-se adonant que les persones i les coses, encara que no es vegin, existeixen. Desaparèixer i aparèixer els acompanya a prendre consciència de la distinció del seu jo i de la seva individualitat.
A l’escola oferim espais i elements on els infants puguin posar en pràctica aquesta experiència, provoquem el joc mitjançant materials i estímuls que els despertin curiositat i siguin atractius als seus ulls: mocadors, cortines, les pròpies mans…
El joc del tat sorgeix de manera natural i espontània.
Amagar-se i ser trobat, qualsevol racó o objecte és bo per amagar-se i experimentar l’emoció de ser trobat.
La primera setmana de març vam organitzar un taller que va captar l'interès de grans i petits: un espai dedicat a explorar la màgia de la llum i l'ombra. El taller va convidar les famílies a gaudir d'una estona junts, compartint moments de descobriment i creativitat.
Les famílies van poder participar en diferents propostes situades al menjador, on es van crear diversos espais interactius relacionats amb la llum i la foscor. Els infants i els adults van poder experimentar amb jocs d'ombres, projeccions de llums i altres propostes.
Aquest taller no només va ser una experiència educativa, sinó també una manera de reforçar els vincles familiars. Agraïm molt a totes les famílies la seva participació, que va fer que el taller fos un veritable èxit.
El 27 de febrer vam celebrar Dijous Gras, una festa tradicional que ens va reunir a tots i a totes al pati de la xemeneia. Infants, pares, mares i familiars van preparar junts un berenar típic d'aquesta diada: botifarres d'ou, negres i blanques, truites, pa amb tomàquet i coca de llardons. Va ser una gran oportunitat per compartir un moment agradable tots junts, gaudint de la tradició del Dijous Gras en bona companyia.
Gràcies a tots i a totes per participar!
Si voleu veure les imatges, cliqueu aquí.
Fa uns dies que els infants poden gaudir d'un nou espai de disfresses a l'escola. Aquest espai es planteja com una oportunitat per a aquells nens i nenes que estiguin interessats en explorar el joc simbòlic, la creativitat i l'expressió personal. Els infants tenen la llibertat de decidir si volen disfressar-se, i poden fer-ho en qualsevol moment en què se sentin còmodes i disposats a participar.
Aquest espai té com a objectiu respectar la individualitat de cada nen i nena. Per això els infants no se senten pressionats per anar a jugar a l'espai, i poden fer-ho quan ho desitgin, explorant les disfresses al seu ritme i seguint els seus interessos personals. L'espai està adequat perquè sigui un lloc on els infants puguin experimentar sense cap tipus d'expectativa externa, gaudint del procés de posar-se en la pell d'un altre personatge o simplement jugant amb les textures i formes de les disfresses, o amb els seus complements.
L'espai de disfresses també fomenta l'autonomia ja que els infants tenen la possibilitat de triar quines disfresses volen provar i quan ho volen fer, tot en un ambient segur i flexible, no hi ha una "festa de disfresses" programada, sinó que es tracta d'una experiència oberta, on el moment de disfressar-se es converteix en una decisió personal i significativa per a cada nen i nena.
La vida quotidiana a les escoles bressol és el cor de la nostra tasca educativa. És en aquest espai on els infants desenvolupen les seves primeres relacions, on comencen a comprendre el món que els envolta i on aprenen les bases de les seves futures interaccions socials i emocionals. Però, què vol dir exactament "vida quotidiana" a les nostres estances? Com la vivim nosaltres com a mestres i com la perceben els infants? Aquestes preguntes van ser el punt de partida per a una sessió de reflexió que ens va ajudar a repensar la nostra tasca educativa i a identificar els aspectes on podem millorar.
Durant la formació, vam compartir experiències i bones pràctiques amb altres mestres de la ciutat, una oportunitat molt enriquidora per a l’intercanvi d’idees i de metodologies que poden ajudar a afavorir el creixement personal i professional de tots els membres de l’equip. A més, la formació ens va permetre establir acords clars i consensuats sobre com abordem i treballem la vida quotidiana a les escoles bressol de Sabadell. Aquests acords seran fonamentals per garantir que tots els centres municipals tinguin una línia comuna de treball, basada en la coherència i la continuïtat educativa.
Per a nosaltres, aquesta formació ha estat una oportunitat per sentir-nos part d’una xarxa més gran, per aprendre de les nostres companyes i per reafirmar el nostre compromís amb l'educació de qualitat i amb el benestar dels infants que acollim en el nostre dia a dia.
Amb aquestes reflexions i els acords adquirits, continuem la nostra tasca amb més eines i més il·lusió per seguir acompanyant els infants en el seu desenvolupament com a persones.
El moviment lliure basat en l’activitat autònoma afavoreix en l’infant el descobriment de les seves pròpies capacitats, la utilització de les seves pròpies adquisicions i l’aprenentatge dels seus propis èxits i fracassos.
El desenvolupament motor sorgeix de forma espontània i autònoma, no necessita de la intervenció de l’adult però si de la seva mirada atenta, respectuosa i afectuosa .
La confiança amb els infants, en la seva capacitat de moure’s i relacionar-se amb el món que els envolta és molt important, ja que aquesta confiança els retorna una imatge positiva d’ells mateixos.
A l’escola procurem uns espais, uns materials i un acompanyament perquè això sigui possible, respectant l’espontaneïtat i el ritme individual de cada infant sense comparar-lo amb ningú altre.
“ La prudència i l’autoconfiança es desenvolupen si deixem els infants apropar-se a poc a poc a una nova tasca sense interferir-hi".Emmi Pikler
Si voleu veure algunes imatges d'aquest moment cliqueu aquí.
